Viatge a Islàndia

Els fiords de l'est

Després d’un bon esmorzar de yogurt amb cereals (com cada matí), hem començat la ruta cap als fiords de l’est, amb destí Egilsstaðir. Avui, per fi, fa bon dia!

De camí cap a Höfn, hem fet algunes parades per a fotografiar el paisatge… Com ja hem observat durant aquests dies, les ovelles pasturen de 3 en 3! Una d'aquestes parades ha estat al mirador de Eskey, des d’on es veuen les llengües del glaciar Vatnajokull: Skalafellsjökull i Fláajökull. I, per l’altre costat, es veu la desembocadura del riu glaciar.

 

 

Al arribar a Höfn, hem seguit la carretera fins al final, des d’on es veuen unes vistes encara més xules de les llegües del glaciar (aquesta vegada incloent la Hoffelsjökull) i el llac Hornafjorður.

Höfn és un poblet molt petit, tranquil i bonic.

 

 

Tot just sortint de Höfn, val molt la pena anar fins al far Stokksnes, des d’on es veuen foques blanques!

Hem arribat fins al final de tot de la carretera (de pedres) i hem caminat fins al final de tot de les roques, i a una illeta del costat, amb ajuda dels prismàtics, n’hem vist unes quantes!

La següent parada ha estat Stafafell, una bonica granja situada sobre el riu glaciar. Aquesta granja, que en si no té massa res d'interessant, és el punt de partida de moltes rutes de senderisme. 

De nou al cotxe, fent camí cap a Djupivogur, la carretera voreja el mar i es poden observar les platgetes de sorra negra, els acantilats i el llac Lón, preciós, que fa l'efecte mirall. Des de la mateixa carretera hi ha algunes zones per parar, inclús taules de picnic per menjar i disfrutar de l’entorn.

Hem arribat a Djupivogur i hem seguit la carretera fins al port, on hem aprofitat per a preparar-nos uns entrepans a una taula de picnic. Feia bastant fred (uns 12ºC) però amb el solet s’hi estava de conya! Després de dinar, hem agafat el cotxe i hem donat una volteta pel poble en busca de la “capella dels elfs”, que vam llegir en el llibre del Xavier Moret (Islàndia, l'illa secreta) que aquell cúmul de roques és un punt de trobada dels elfs, i que si t’hi estàs una estona, fins i tot pots arribar a sentir-los!

Després de vorejar el fiord Berufjorður, passar pel far Streitishvarf i deixar enrere el poble de Breiððalsvik, hem arribat al poble de Stoðvarfjorður, on ens ha cridat l’atenció el camp de futbol que tenen, tant gran i tant ben cuidat, davant del mar... una passada. Per aquesta zona, és espectacular veure com la boira, tant espesa, està arran de mar; les carreteres es troben totalment tapades per la boira mentre es voreja el mar, i es despeja completament quan la carretera voreja el fiord.

El següent poble al que hem parat ha estat Fraskrudsfjorður, on hem donat una volta perquè l’hem trobat preciós: castetes de colors, cada una amb el seu jardinet, totes decorades per fora, l’església de color vermell, ... i quina tranquil·litat! La gent en banyador a les seves terrasses, amb el fred que feia i ells allà com si estessin a 30ºC!

Per arribar a Reydarfjorður hem anat pel camí curt, a través del túnel. Però aquest poble no té res més d’especial que una font semi-termal a 27ºC on hi havia 3 persones banyant-se. Des d'aquí, tot i que suposava haver de fer uns 70km més (entre anar i tornar) per arribar fins al poble de Neskaupstaður, com que era aviat, hem decidit anar-hi.

Neskaupstaður és un poble que es troba al peu d’un acantilat de 800m d’altura, rodejat de muntanyes que sovint han provocat perilloses avalanxes de neu, com la de 1974, en la que es van morir 12 persones. Val la pena el camí que hem fet per arribar-hi, passant per unes pistes d’esquí (imagineu esquiar davant del mar?) i un túnel de 600m súper estret d’un sol carril per on, en teoria, han de passar dos cotxes (un per a cada sentit)! Cal dir, també, que el fiord Reydarfjorður és el més bonic de tots.

Després del tute d'avui (quasi 400km!), estem reventats, així que anem directes cap a la granja 530 d’Egilsstaðir, que queda just davant del llac Lögurinn, un cop creuat el pont. A l’arribar, hem vist l’arc de Sant Martí! La granja està bé: tot i que els mobles són bastant antics i l'habitació no té ni armari, la seva localització és perfece.